Quan t’ho prenen tot, encara et queda la dignitat
Aquesta és la frase que li va etzibar un exiliat republicà a la historiadora Assumpta Montellà quan aquesta reconstruïa les històries de tants que van haver de marxar Pirineus enllà fugint de la repressió franquista. Però un fill d’exiliats ho va reblar dient: “només la vostra presència en aquests llocs dóna dignitat a la memòria”.
Aquesta experiència és la que avui ens ha transmès la historiadora autora de La Maternitat d’Elna als alumnes de primer de Batxillerat i quart d’ESO de La Salle Manresa. El 
que no mor mai és la paraula escrita, ens ha dit Montellà, i amb aquesta voluntat ens ha explicat històries, testimonis orals i vivències de tota aquella generació que va sobreviure com va poder als camps de concentració francesos que es van omplir de milers de catalans i espanyols. La xerrada ha servit per a contextualitzar l’exili republicà i la història de la Maternitat d’Elna, que aviat visitarem. Hem descobert el valor de la història dels que no tenen nom, citant a Walter Benjamin.
L’exili et pren el poc que t’ha deixat la guerra, digué un tinent de la República. Serà aquest exili el que recorrerem el proper mes de novembre els alumnes de primer, resseguint el camí que va fer el President Companys quan va marxar a França, coneixent l’esforç de la II República per salvar el patrimoni cultural i artístic, visitant les platges de la Catalunya Nord que van esdevenir camps de concentració. Però al mateix temps coneixerem una historia d’esperança enmig del desastre: la de la Maternitat d’Elna, un tros de cel enmig de l’infern que va permetre que 597 infants nasquessin sans i estalvis gràcies a Elisabeth Eidenbenz, una jove que va saber engegar i fer rutllar aquesta maternitat.
I aquesta és la pregunta que Montellà transmet a les joves generacions: viure la voluntat de canviar tantes situacions injustes que hi ha al nostre món perquè històries com aquestes no es repeteixin.
